Música relacionada intercalada en el text.
Lalo Guerrero (1916-2005)
El llegat de Eduardo “Lalo” Guerrero, conegut com el “Pare de la Música Chicana”, abasta diverses dècades.
Lalo pot ser considerat un historiador de la música perquè sempre expressava les experiències de la comunitat chicana a través de la música.
Als disset anys ja estava escrivint i interpretant les seves pròpies cançons, una de les quals, Canción Mexicana, es va convertir en l’himne nacional no oficial de Mèxic, i va ser gravat per molts artistes mexicans populars.
Durant els anys 1950 i 1960 va tenir una successió d’èxits en els Top-10 i la llista dels seus assoliments musicals és llarga.
Quan vivia a Los Angeles, va ser exposat a la cultura pachuca (músics de jazz chicanos) de la ciutat i es va inspirar a escriure un grapat de cançons de jazz en el seu honor.
A finalitats dels anys 40 i començaments de 1950, les seves cançons Marijuana Boogie, Chicas Patas Boogie, i Los Chucos Suaves es van convertir en himnes dels joves pachucos que tractaven de definir el seu propi espai en la societat nord-americana.
Per l’anècdota queda la cançó de Pancho Lopez, alegórica a David Crockett.
El Zoot Suit
Joves d’ascendència mexicana nascuts en el sud-oest d’EUA, els qui no eren acceptats com a nord-americans ni com a mexicans, van desenvolupar una subcultura pròpia durant els anys 1930 i 1940. Els “pachucos” i “pachucas”, amants del jazz, van crear identitats “glamorosas” i un argot propi anomenat “caló”, acompanyat amb modes que desafiaven les normes del gènere (tals com el vestit zoot).