Batalla de El Àlamo

 Indis i Cowboys  Comentarios desactivados en Batalla de El Àlamo
Oct 052013
 

Alamo 7 batalla-del-alamo6 de Març de 1836. En una antiga missió espanyola, en la localitat de San Antonio de Béjar, coneguda com El Àlamo, a la província mexicana de Coahuila i Texas, avui Texas, es van enfrontar un grup de 184 colons locals contra varis milers de soldats mexicans liderats pel general Santa Ana.

Tres quartes parts de la població era d’origen nord-americà i desitjava regir-se per les lleis d’Estats Units. Entre els texans, a poc a poc s’havia anat instaurant la idea d’independitzar-se de Mèxic i formar un Estat. Les lluites es feien més freqüents, i, finalment, la presa pels colons de la missió va ser el detonant d’una aferrissada batalla en la qual van morir tots els que s’havien atrinxerat allí. Continue reading »

A la mare terra – Oració tradicional nativa nord-americana

 Indis i Cowboys  Comentarios desactivados en A la mare terra – Oració tradicional nativa nord-americana
Sep 042013
 

Llista de reproducció de 10 vídeos:

Daniel Boone

 Indis i Cowboys  Comentarios desactivados en Daniel Boone
Ene 172013
 


Daniel-Boone-3Música relacionada (original)

Música relacionada (versió)

Vídeo película en castellà 

Va néixer el 2 de novembre de 1734, prop de Reading (Pennsilvània). Fill de colons quàquers anglesos, amb prou feines va anar a escola, però sabia llegir i escriure.

 L’any 1753 es va establir al costat de la seva família prop del riu Yadkin, en el que avui és Carolina del Nord. El 14 d’agost de 1755, Daniel es va casar amb Rebecca Bryan, amb qui va tenir deu fills. Daniel Boone va ser un hábil cazador i trampero. Va servir amb les forces del general britànic Edward Braddock durant la Guerra Francesa i Índia. Des de 1767 va explorar les terres situades al costat del riu Kentucky. Entre 1769 i 1771, la part oriental d’aquesta zona, seguint una sendera que creuava el congost de Cumberland (un pas de les muntanyes Apalatxes) juntament amb altres cinc companys. En 1775, va construir un fort en un lloc que es va dir Boonesboro i va obrir una ruta perquè els nous colons poguessin accedir fins allà.

 Durant la guerra de la Independència nord-americana, Boonesboro va sofrir atacs dels indis i en 1778 Boone va ser capturat encara que va aconseguir escapar cinc mesos després. A inicis de la dècada de 1780, va ser obligat a renunciar a les seves terres de Boonesboro a causa de la nul·litat dels seus títols, per la qual cosa es va traslladar a l’estació de Boone (Kentucky). Des de 1788 fins a 1798, va residir en Point Pleasant (actualment Virginia Occidental).

Cap a 1799 es trasllada a Saint Louis (avui Missouri) on va viure fins a la seva defunció el dia 26 de setembre de 1820 després d’una curta malaltia.

Daniel-Boone-1

Lalo Guerrero

 Indis i Cowboys  Comentarios desactivados en Lalo Guerrero
Dic 152012
 

Lalo-Guerrero-1Música relacionada intercalada en el text.

Lalo Guerrero (1916-2005)

El llegat de Eduardo “Lalo” Guerrero, conegut com el “Pare de la Música Chicana”, abasta diverses dècades.

Lalo pot ser considerat un historiador de la música perquè sempre expressava les experiències de la comunitat chicana a través de la música.

Als disset anys ja estava escrivint i interpretant les seves pròpies cançons, una de les quals, Canción Mexicana, es va convertir en l’himne nacional no oficial de Mèxic, i va ser gravat per molts artistes mexicans populars.

Durant els anys 1950 i 1960 va tenir una successió d’èxits en els Top-10 i la llista dels seus assoliments musicals és llarga.

Quan vivia a Los Angeles, va ser exposat a la cultura pachuca (músics de jazz chicanos) de la ciutat i es va inspirar a escriure un grapat de cançons de jazz en el seu honor.

A finalitats dels anys 40 i començaments de 1950, les seves cançons Marijuana Boogie, Chicas Patas Boogie, i Los Chucos Suaves es van convertir en himnes dels joves pachucos que tractaven de definir el seu propi espai en la societat nord-americana.

Per l’anècdota queda la cançó de Pancho Lopez, alegórica a David Crockett.

cal+¦-2

El Zoot Suit

Joves d’ascendència mexicana nascuts en el sud-oest d’EUA, els qui no eren acceptats com a nord-americans ni com a mexicans, van desenvolupar una subcultura pròpia durant els anys 1930 i 1940. Els “pachucos” i “pachucas”, amants del jazz, van crear identitats “glamorosas” i un argot propi anomenat “caló”, acompanyat amb modes que desafiaven les normes del gènere (tals com el vestit zoot).

Kokopelli

 Indis i Cowboys  Comentarios desactivados en Kokopelli
Nov 122012
 


kokoline1Música relacionada: Kokopelli – Flauta

Kokopelli és conegut com a déu de la fertilitat en la mitologia dels americans natius del sud-oest dels Estats Units. Kokopelli és a més un antic déu dels indis Hopi de la fertilitat i la comunicació poderosa.

Entremaliat, curandero i compte contes, Kokopelli ha estat font de sorpresa durant segles i en diferents països.

Kokopelli encarna l’autèntic sud-oest nord-americà, el qual data de fa al voltant de 3000 anys d’antiguitat, quan es van tallar els primers petroglifos.

Encara que els seus autèntics orígens són desconeguts, aquest flautista i viatger «casanova» és una figura sagrada per a molts nadius del sud-oest nord-americà. La seva figura geperuda ha estat trobada en pintures i gravats en murs de roca i cantells rodats per tot el sud-oest nord-americà.

Hi ha molts mites sobre el famós Kokopelli. Un dels quals és que viatjava de llogarret en llogarret portant el canvi d’hivern a primavera, fonent les neus i portant la pluja per propiciar les collites. Es diu també que la gepa de la seva esquena representava els sacs de llavors i les cançons que portava.

La llegenda també explica que el so de la seva flauta simbolitzava el pas de l’hivern a la primavera. Es deia que la flauta de Kokopelli es podia escoltar en la brisa de primavera, mentre entrava la calidesa estival.

També s’explica que Kokopelli era la font de la concepció humana. La llegenda diu que tot el món ballaria i cantaria durant tota la nit quan escoltessin la flauta de Kokopelli.

Al matí següent fins i tot les donzelles estarien embarassades.

Qualsevol que sigui el verdader significat de Kokopelli, ha estat font d’inspiració musical i dansa, i ha repartit alegria als que l’envoltaven. Fins i tot avui, Kokopelli, amb la seva gepa i la seva flauta, és sempre benvingut a les cases dels nadius americans.

koko-group

Pocahontas

 Indis i Cowboys  Comentarios desactivados en Pocahontas
Sep 122012
 



Pocahontas-1Música relacionada: «Colores en el viento», «Colours Of The Wind», «Si no te conociera Pocahontas»
Va ser motiu d’una pel·lícula de Walt Disney i es va convertir en una bonica història d’amor, i com gairebé sempre en aquests casos, en una llegenda més o menys versemblant.

Pocahontas va ser la protagonista d’aquesta història d’amor que a molts ens agradaria reeditar. Els anglesos van arribar a terres americanes a fi d’apropiar-se de tot allò que els pogués ser útil per als seus fins d’expansió, incloent, evidentment, les propietats dels nadius.

Pocahontas va néixer aproximadament sobre l’any 1.595 en les proximitats de Jamestown, primer assentament anglès en el que avui és Virgínia als Estats Units. Filla d’un cap de la tribu dels Powhatan, el seu nom verdader va ser el de Matoaka, encara que els anglesos la coneixien com Pocahontas. (el sobrenom de Pocahontas significa travessa).

La història que ens expliquen els de la factoria Disney està basada en una llegenda però que manca de rigor històric, és cert que en aquell temps entre els colons del riu James va viure un tal John Smith, home aristocràtic anglès, aventurer i que va arribar a la colònia quan tenia setze anys amb la il·lusió de trobar el nou Daurat.

Tot comença amb l’arribada d’un misteriós vaixell de colons anglesos, capitanejat pel valent John Smith, els qui volien imposar la seva pròpia versió de la civilització.

El Governador Ratcliffe (David Ogden Stiers), és el líder enutjat de la Virgínia Cia., una persona que es diverteix usant els canons alegrement per anivellar els boscos. En un dels molts enfrontaments que van existir entre els anglesos i els nadius va ser fet presoner Jhon Smith sent condemnat al sacrifici. Entrant en la llegenda, Pocahontas, que en aquell temps comptava 13 anys, impressionada per l’anglès va intercedir davant del seu pare perquè li fos perdonada la vida, davant de la seva negativa i just en el moment en què anava a ser decapitat va recolzar el seu cap al costat de la seva per ser immolada, aquest fet va fer que se suspengués l’execució va ser el principi d’una pau duradora.

Pocahontas-2-colage2
Fins aquí la llegenda, però està documentat històricament que Pocahontas o Matoaka  va exercir un important paper mediador entre els colons anglesos i els indis Powhatan, unes vegades obligada i altres de pròpia iniciativa.

La tornada a Anglaterra, l’any 1.609, de Jonh Smith va fer que es deterioressin de nou les relacions i llavors el governador de la colònia anglesa, Samuel Argall, no va dubtar de fer presonera la filla del cap de la tribu amb l’esperança d’aconseguir una pau duradora.

En el seu captiveri es va convertir al protestantisme, es va guanyar les simpatías de la colònia i va captivar un distingit colon anomenat John Rolfe amb qui va contreure matrimoni previ beneplàcit del representant del Govern anglès, sir Thomas Dale, i del seu pare, cas insòlit coneixent el xenòfob i racista que són els saxons.

Aquesta unió va donar una llarga pau a la zona i a Pocahontas un fill que es va dir Thomas.

El 1.616 viatja a Anglaterra on va ser presentada al Rei Jacobo I Estuardo, rebent grans honors. Per a llavors ja era coneguda com Lady Rebeca. Quan preparava la seva tornada a terres americanes a l’any següent va contreure verola i va morir a Grasend, al comtat de Kent. En aquell moment va entrar a formar part d’un dels principals mites d’Amèrica del Nord. El 1995 la productora cinematogràfica Walt Disney va rodar una pel·lícula de dibuixos animats sobre Pocahontas, fent amb ella, que el món sencer conegués aquesta bonica figura de la història americana.

Pocahontas-6

David Crockett

 Indis i Cowboys  Comentarios desactivados en David Crockett
Sep 092011
 
(Limestone, Tennessee, 1786 – Sant Antonio, Texas, 1836)

Davy-Crockett-0

Música relacionada:  «Balad Of Davy Crockett»:

(Versió moderna)

(Versió antiga)

(3a Versió)

Música relacionada:  «Pancho Lopez»:

(Original)

(Versió antiga)

(2ª Versió)

Aventurer nord-americà. Nascut i criat a la frontera del sud-oest, representa el prototip del caçador en lluita contínua contra els indis.

En 1812-13 l’exèrcit va utilitzar els seus serveis com a explorador en la guerra contra els creeks. Les seves gestes li van proporcionar un prestigi entre els seus veïns, que va aprofitar per fer-se triar jutge de pau, coronel de milícies, representant en la Legislatura de Tennessee i, per fi, congressista en la Càmera de Representants (1827-31).

Crockett va ser triat en les files dels demòcrates, portant a Washington una mostra autèntica de l’estil rude i primari de l’Oest, sobre el qual es recolzava el projecte democràtic del president Jackson; però, massa violent i racista per als cànons de la política federal, va trencar amb Jackson per discrepàncies sobre la política que s’havia de seguir amb els indis.

Es va passar llavors a l’oposició whig, amb la qual va tornar a ser triat membre del Congrés en 1830-32. En aquells dies va recórrer la costa est donant mítings que consistien més aviat en un espectacle de narració d’històries del salvatge Oest.

Sempre a la recerca d’aventures, es va enrolar amb els rebels texans que lluitaven per independitzar-se de Mèxic i va morir en combat contra el general Santa Anna defensant el fort de l’Àlber (1836).

En els últims anys de la seva vida i, sobretot, després de mort, es va convertir en un símbol de l’esperit nacional americà tal com es revelava en les dures condicions de vida de l’Oest, sent manipulat fins a la sacietat pels diversos partits polítics.
Davy-Crockett-colage

La batalla de New Orleans

 Indis i Cowboys  Comentarios desactivados en La batalla de New Orleans
Sep 112010
 


New-Orleans-9Música relacionada: «The Battle Of New Orleans»

La Guerra de 1812 va ser declarada pel Congrés d’Estats Units a Gran Bretanya el 18 de juny d’aquest any, posant de manifest alguns conflictes que no van quedar resolts per la guerra d’independència, que va tenir lloc dues dècades abans.
Causes: Restriccions en el comerç imposades durant la guerra de Gran Bretanya i França, dominada per Napoleó Bonaparte; l’empresonament de marins mercants nord-americans a mans de la Marina britànica, i les aliances dels britànics amb tribus indígenes durant l’expansió dels americans per territoris indígenes i cap a Canadà.
A principis del Segle XIX Estats Units encara mantenia llaços comercials de dependència amb Gran Bretanya. Europa estava controlada per l’imperi de Napoleó Bonaparte des de França, sent Gran Bretanya una de les poques nacions no sotmeses a aquest control. Amb una Europa dividida, Estats Units es mantenia neutral en el comerç, negociant amb ambdues parts.
Els mercants americans que suplien a ambdues parts de productes, eren capturats pels britànics, els qui qüestionaven el dret a la neutralitat.
D’altra banda, els britànics havien fet aliances amb les nacions indígenes desplaçades pels blancs nord-americans famolencs de territoris.
New-Orleans-6
La guerra es va dur a terme per mar, en atacs a vaixells mercants; mitjançant batalles terrestres i navals a la frontera canadenca, i en el Sud i el Golf de Mèxic en enfrontaments amb els indígenes que es van aliar amb els anglesos per no ser desplaçats a la força dels seus territoris d’origen.

Resultats: El conflicte va durar 32 mesos i Andrew Jackson, qui es convertiria en fundador del Partit Demòcrata i després president de la nació va emergir com un heroi militar en les seves campanyes contra els indígenes aliats amb els britànics.
La Guerra de 1812 va posar fi a les intencions de crear una Confederació Indígena i un estat indígena independent afavorit per Gran Bretanya.
Encara que va haver-hi invasió de territoris canadencs i nord-americans per ambdues parts, aquests van ser retornats amb el Tractat de Ghent, signat el 24 de desembre de 1814.
El conflicte va acabar amb els últims llaços colonials amb Gran Bretanya, demostrant la capacitat militar i econòmica d’Estats Units davant els ulls d’Europa.
L’etapa posterior va ser de prosperitat econòmica per a EUA, i un impuls a l’expansió cap a l’oest. New-Orleans-3

Buffalo Bill

 Indis i Cowboys  Comentarios desactivados en Buffalo Bill
Sep 102009
 

Buffalo-Bill-image001Pel·lícula relacionada amb Buffalo Bill i conduïda per Kenny Rogers

Pel·lícula relacionada amb Buffalo Bill en castellà

Explorador, caçador i empresari d’espectacles nord-americà. Orfe de pare als onze anys, es va veure obligat a buscar la subsistència com a missatger a cavall, a Kansas. Abans de complir els vint anys ja era un consumat genet, rastrejador i tirador.

Buffalo-Bill-image010

Durant la seva dilatada vida aventurera va participar en la guerra de Secessió, va treballar pel Pony Express, va provar sort com a cercador d’or i va ser explorador civil en les campanyes del Cinquè de Cavalleria contra la resistència índia a l’oest del Mississippi. Aviat es va guanyar una bona reputació com a coneixedor del terreny i dels costums natius.

Buffalo-Bill-image009

Però l’activitat que li valgués el pseudònim que li va fer famós (Buffalo Bill) va ser la caça del búfal, que va exercir amb inigualable perícia entre 1867 i 1868 per proporcionar aliment als obrers del ferrocarril: en vuit mesos va abatre 4.280 peces. En breu, la fama de les seves correries ho va convertir en una llegenda viva de la conquesta de l’Oest, i en un heroi popular que omplia les pàgines de periòdics i novel·les, que relataven com, suposadament, s’havia batut en duel amb l’indi cheyene Cabellera Groga, a qui havia aconseguit ferir de bala, apunyalar en el cor i arrencar la cabellera en menys de cinc segons.

Buffalo-Bill-image002

Buffalo-Bill-colage