Si voleu trobar un ball, escriviu el nom en la vinyeta de buscar “Search”.
Imelda’s Way i Kiss Me Mary
Videos de Balls
Comentarios desactivados en Imelda’s Way i Kiss Me Mary
Sep 232013
Massanet de la Selva – 15 setembre 2013
Imatges
Comentarios desactivados en Massanet de la Selva – 15 setembre 2013
Sep 172013
Black Train per Silvia Calsina
Videos de Balls
Comentarios desactivados en Black Train per Silvia Calsina
Sep 052013
A la mare terra – Oració tradicional nativa nord-americana
Indis i Cowboys
Comentarios desactivados en A la mare terra – Oració tradicional nativa nord-americana
Sep 042013
Llista de reproducció de 10 vídeos:
Sant Celoni – 31 d’agost 2013
Festes Banc de Sang i Teixits, Imatges
Comentarios desactivados en Sant Celoni – 31 d’agost 2013
Sep 012013
Resultats finals de la recapte de sang de Festa Major:
354 bosses: 158 dels senys i 196 dels negres.
52 nous donants.
43 persones que per diferents motius no han pogut donar sang.
Tot un èxit!! S’ha superat la recollida de l’any passat!!!
Moltes gràcies a tots i totes les que vareu venir a animar, a ballar, a donar suport …
Emili i Conxi, us esperem a la propera!!!
Una abraçada!!!
Roser Mesa
Fotos històriques – 2001 a 2013
Imatges
Comentarios desactivados en Fotos històriques – 2001 a 2013
Jul 312013
Varis – 2012 a 2013
Imatges
Comentarios desactivados en Varis – 2012 a 2013
Jul 302013
Daniel Boone
Indis i Cowboys
Comentarios desactivados en Daniel Boone
Ene 172013
Va néixer el 2 de novembre de 1734, prop de Reading (Pennsilvània). Fill de colons quàquers anglesos, amb prou feines va anar a escola, però sabia llegir i escriure.
L’any 1753 es va establir al costat de la seva família prop del riu Yadkin, en el que avui és Carolina del Nord. El 14 d’agost de 1755, Daniel es va casar amb Rebecca Bryan, amb qui va tenir deu fills. Daniel Boone va ser un hábil cazador i trampero. Va servir amb les forces del general britànic Edward Braddock durant la Guerra Francesa i Índia. Des de 1767 va explorar les terres situades al costat del riu Kentucky. Entre 1769 i 1771, la part oriental d’aquesta zona, seguint una sendera que creuava el congost de Cumberland (un pas de les muntanyes Apalatxes) juntament amb altres cinc companys. En 1775, va construir un fort en un lloc que es va dir Boonesboro i va obrir una ruta perquè els nous colons poguessin accedir fins allà.
Durant la guerra de la Independència nord-americana, Boonesboro va sofrir atacs dels indis i en 1778 Boone va ser capturat encara que va aconseguir escapar cinc mesos després. A inicis de la dècada de 1780, va ser obligat a renunciar a les seves terres de Boonesboro a causa de la nul·litat dels seus títols, per la qual cosa es va traslladar a l’estació de Boone (Kentucky). Des de 1788 fins a 1798, va residir en Point Pleasant (actualment Virginia Occidental).
Cap a 1799 es trasllada a Saint Louis (avui Missouri) on va viure fins a la seva defunció el dia 26 de setembre de 1820 després d’una curta malaltia.
Lalo Guerrero
Indis i Cowboys
Comentarios desactivados en Lalo Guerrero
Dic 152012
Música relacionada intercalada en el text.
Lalo Guerrero (1916-2005)
El llegat de Eduardo “Lalo” Guerrero, conegut com el “Pare de la Música Chicana”, abasta diverses dècades.
Lalo pot ser considerat un historiador de la música perquè sempre expressava les experiències de la comunitat chicana a través de la música.
Als disset anys ja estava escrivint i interpretant les seves pròpies cançons, una de les quals, Canción Mexicana, es va convertir en l’himne nacional no oficial de Mèxic, i va ser gravat per molts artistes mexicans populars.
Durant els anys 1950 i 1960 va tenir una successió d’èxits en els Top-10 i la llista dels seus assoliments musicals és llarga.
Quan vivia a Los Angeles, va ser exposat a la cultura pachuca (músics de jazz chicanos) de la ciutat i es va inspirar a escriure un grapat de cançons de jazz en el seu honor.
A finalitats dels anys 40 i començaments de 1950, les seves cançons Marijuana Boogie, Chicas Patas Boogie, i Los Chucos Suaves es van convertir en himnes dels joves pachucos que tractaven de definir el seu propi espai en la societat nord-americana.
Per l’anècdota queda la cançó de Pancho Lopez, alegórica a David Crockett.
El Zoot Suit
Joves d’ascendència mexicana nascuts en el sud-oest d’EUA, els qui no eren acceptats com a nord-americans ni com a mexicans, van desenvolupar una subcultura pròpia durant els anys 1930 i 1940. Els “pachucos” i “pachucas”, amants del jazz, van crear identitats “glamorosas” i un argot propi anomenat “caló”, acompanyat amb modes que desafiaven les normes del gènere (tals com el vestit zoot).
Kokopelli
Indis i Cowboys
Comentarios desactivados en Kokopelli
Nov 122012
Música relacionada: Kokopelli – Flauta
Kokopelli és conegut com a déu de la fertilitat en la mitologia dels americans natius del sud-oest dels Estats Units. Kokopelli és a més un antic déu dels indis Hopi de la fertilitat i la comunicació poderosa.
Entremaliat, curandero i compte contes, Kokopelli ha estat font de sorpresa durant segles i en diferents països.
Kokopelli encarna l’autèntic sud-oest nord-americà, el qual data de fa al voltant de 3000 anys d’antiguitat, quan es van tallar els primers petroglifos.
Encara que els seus autèntics orígens són desconeguts, aquest flautista i viatger «casanova» és una figura sagrada per a molts nadius del sud-oest nord-americà. La seva figura geperuda ha estat trobada en pintures i gravats en murs de roca i cantells rodats per tot el sud-oest nord-americà.
Hi ha molts mites sobre el famós Kokopelli. Un dels quals és que viatjava de llogarret en llogarret portant el canvi d’hivern a primavera, fonent les neus i portant la pluja per propiciar les collites. Es diu també que la gepa de la seva esquena representava els sacs de llavors i les cançons que portava.
La llegenda també explica que el so de la seva flauta simbolitzava el pas de l’hivern a la primavera. Es deia que la flauta de Kokopelli es podia escoltar en la brisa de primavera, mentre entrava la calidesa estival.
També s’explica que Kokopelli era la font de la concepció humana. La llegenda diu que tot el món ballaria i cantaria durant tota la nit quan escoltessin la flauta de Kokopelli.
Al matí següent fins i tot les donzelles estarien embarassades.
Qualsevol que sigui el verdader significat de Kokopelli, ha estat font d’inspiració musical i dansa, i ha repartit alegria als que l’envoltaven. Fins i tot avui, Kokopelli, amb la seva gepa i la seva flauta, és sempre benvingut a les cases dels nadius americans.
